Obres d’art que són com mobles
“És un projecte viu, no s’acaba. Va arrencar el 2010 i el porto en
paral·lel a altres projectes. Aquí apareixen com a mobles però és com si
jo tingués una empresa de mobles dins el món de l’art i els cedeixo a
diferents espais”, diu Anson sobre aquestes peces, que es venen a la
seva galeria. Pel que fa als mobles del seu pare, en va fer rèpliques
exactes el 2011 i en va recollir la història en un llibre. Vistos amb
distància i després de l’esclat de la bombolla immobiliària, els mobles
que Joaquim Anson va fer per a diversos amics i les seves famílies i per
a ell mateix es poden veure com una reivindicació de la càrrega
política del cooperativisme d’on van sorgir i un qüestionament de la
figura tradicional del dissenyador. “Primer en vaig fer rèpliques i
després el procés va evolucionar com van fer-ho els mobles dels anys 60
als 70. Quan van arribar els anys 70, el meu pare va tenir el problema
d’industrialitzar els mobles i jo ara he fet aquest pas. A partir d’un
sistema mecanitzat, et pots muntar els mobles”, afirma Anson. A més,
quan el plafó on hi ha les peces queda buit, es pot penjar a la paret
com si fos una altra obra d’art.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada