MARTIN CREED



Martin Creed, és un artista britànic. Les exposicions de Martin Creed s'associen molts cops a la configuració arquitectònica dels espais d'exposició.



El nom de Martin Creed es va veure propulsat en el món de l'art contemporani gràcies a l'obtenció del Turner per una de les obres més controvertides en la història d'aquest premi: una habitació buida amb l'únic guarniment d'unes bombetes que s'encenien i s'apagaven intermitentment . Un sector de la crítica va renegar directament de la instal·lació, però tretze anys després el Treball no. 127 (subtítol: Les llums que s'encenen i s'apaguen) integra els fons del museu Tate Modern. "Entenc que la gent s'enfadi amb algunes de les meves propostes, crec que faig el que se suposa que no he de fer", ha explicat l'artista sense aparent sorna durant l'estrena d'una retrospectiva a Londres de la seva àmplia producció, que abasta la pintura , la fotografia, el film i unes instal·lacions que traspuen molt d'humor i deparen la sorpresa.


Work No. 127 
The lights going on and off
1995
Dimensions variable; 30 seconds on / 30 seconds off



Work No. 925
Chairs
2008
188 x 55 x 60cm



Obra número 1000' (2009-2010) de Martin Creed.



Work No. 960
2008
Cacti
13 Parts, dimensions variable



LA CIGARRETA DEL CAFÈ


Una altra peça d'Andre Ricard Sala; el cendrer de taula  Nescafé, la companyia Nestlé, SA, comercialitza cafè soluble, producte que es va introduir a Espanya a mitjan dècada dels cinquanta. Als anys seixanta,a banda dels cartells i els anuncis a la ràdio i la premsa, l'empresa ja utilitzava dins de la seva política de màrqueting i publicitat com a sistema de promoció el "merchandising", de manera que es va decidir fer una sèrie d'objectes com a elements de suport publicitari per promocionar el cafè soluble Nescafé. Un d'aquests productes va ser un cendrer que es va encarregar a André Ricard, el qual ja havia dissenyat per a la mateixa empresa i marca una capsa per contenir-hi un altre producte promocional i el 1977 dissenyaria un nou element de promoció, consistent en un senyalitzador de taula reservada. 






Per la sobrietat de les formes i la puresa dels colors, el cendrer, vist des de dalt, sembla un quadre neoplasticista. La forma és quadrangular i els colors, els distintius del Nescafé descafeïnat, és a dir, el vermell i el blanc. Pensat per a taules de bars i cafeteries, té dos llocs, un a cada banda, on es poden deixar reposar les cigarretes. Aquestes fenedures són bastant amples i s'hi pot dipositar fins i tot un cigar. El caràcter de cendrer d'ús comunitari i públic fa que la superfície sigui una mica més gran que la d'un d'ús domèstic o individual, com alguns dels que havia dissenyat Ricard fins aleshores. La mida, però, podia ser un inconvenient, ja que possibilitava que el cendrer s'omplís de burilles i cendres o fins i tot de papers o altres deixalles. Per mitigar-lo, el cendrer és bastant profund de manera que evita que les cendres volin amb un cop d'aire i encara que no és massís és força pesant, i això li dóna més estabilitat. El nom del producte que es promociona està situat a dos dels laterals exteriors en una tipografia blanca sobre una pastilla vermella que recorre de banda a banda el cendrer i que fa una trama. 




El cendrer està fabricat tot de plàstic (melamina). A la base i per la part de sota hi ha gravada la marca Nestlé,i també la inscripció "mod. reg." i el nom "Iberia", que probablement va ser l'empresa que el va fabricar. El cendrer Nescafé va tenir una existència i un tiratge limitat, ja que es tractava d'un element promocional i per tant de producció puntual, tot i que encara avui en dia podem trobar algun establiment que l'utilitza.

 Text de Maria José Balcells

SIESTA "Càntir"

LO SILLÓ  "La siesta"
Aquest silló està realitzat pels dissenyadors Alberto Martínez (CuldeSac), Hector Serrano, i Raky Martínez. Té les dimensions d'una ampolla d'aigua i està realitzat a mà segons tècniques tradicionals amb terracota blanca Mediterrània.
Un càntir o silló  és un recipient per emmagatzemar i beure líquids (especialment aigua), més estret de la base que de dalt, amb un broc petit per a beure'n, el galet, i un broc més ample per a omplir-lo, el tòt (d'on beure a galet o totar). És un dels elements més típics de la cultura popular espanyola capaç de refrescar l'aigua de manera natural i que està sent substituït per les ampolles de plàstic, la seva porositat manté l'aigua sempre fresca al seu interior.



Inspirada amb la terrisa  del poble d'Agost d'Alacant on hi ha un dels més importants centres de producció d'aquests atuells ceràmics de tota la península ibèrica, i amb l'ampolla de plàstic d'un litre i mig  d'aigua. Es disenyada l'any 2000 i fabricada per Andres Boix ,  La mediterranea - La Nava ; d'Agost 
  


Ara actualement aquesta peça del disseny espanyolla torna a vendre  Gandia Blasco (http://www.gandiablasco.com/es/product/botijo-la-siesta) amb algunes modificacions de color i acabat. 



RAW CHAIR


RAW Cadira és una remodelació funcional i cridanera d'un objecte quotidià reconeixible. La col·lecció RAW realitzada per el  dissenyador suec Jens Fager, on  cada cadira està tallada a mà en fusta de pi massís.  L'acabat i la  superfície de RAW es realitza en una serra de cinta i després pintat, el que fa que l'acabat de cada cadira sigui  diferent i individual. 

Jens Fager is one of Sweden’s most interesting young designers, and although a recent graduate from Konstfack University in Stockholm, he has already made an international impact with exhibitions in London, Milan and Stockholm.

JENS FAGER ON THE DESIGN OF THE RAW CHAIR:"RAW is a product family based on rough and intuitive interpretations of iconic every day objects. Every piece is unique because they are all made of a piece of wood carved by hand with a band saw machine. With strong yet iconic look they can easily be placed anywhere in a home, in an office or in a resturant.”



MINIATURA ESC. 1:6  
Realitzada amb fusta de freixa artesanalment per Gerard Dago i pintada després 






BANC EURO PALET

EURO PALET. Disseny de Gerard Dago, 2013. Aquest banc esta fet amb la fusta d'un palet i mig. Aquest es a Escala 1: 6


20,6 x 7,7x 13,8 cm  Les mesures d'un europalet son 120 x 80 x 14,5 cm





CLAY DINING CHAIR


MAARTEN BAAS




El treball de Maarten Baas (1978) és únic i molt personal. La seva particular forma d'entendre el disseny, vinculat estretament a l'artesania i al treball amb les mans, ha fet la volta al món i l'ha convertit en un dissenyador de màxim prestigi. Projecta peces experimentals i lúdiques, mostrant-hi la seva peculiar percepció del disseny que trenca els motlles i les barreres preconcebudes. Baas modela, signatura i numera en el seu taller a prop de Eindhoven, cada exemplar de tiratge limitat.

Graduat el 2002 per l'avantguardista Design Academy d'Eindhoven ha exposat al Design Museum de Londres, els Angeles Museum of Modern Art, el Groninger Museum, el Rijksmuseum el Stedelijk museum i en els salons internacionals del moble de Milà i Tòquio (Cibone), entre d'altres.

Va ser premiat per la Design Miami / com a millor dissenyador de l'any 2009. Maarten Baas s'ha posicionat com un dels joves dissenyadors que més ha impactat en el món del disseny; ha demostrat una i altra vegada la seva capacitat extraordinària de generar noves idees, experimentant amb nous materials i inventant nous processos de disseny.




CLAY, METAL SKELETON, EPOXY RESIN


H 80 L 42 W 50 (CM)

MALLORCA

Cendrer de taula. Produït per Flamagás i dissenyat per André Ricard, el cendrer Mallorca va aparèixer l'any 1970 i va gaudir d'una difusió considerable com a cendrer de despatxos i llocs públics. Els seus principals avantatges eren que es tractava d'un cendrer d'alumini injectat, i per tant molt resistent, i que les burilles de les cigarretes i l'olor que aquestes desprenen restaven tancades gràcies a un enginyós mecanisme de la tapa del cendrer.
Mallorca consisteix en dos cilindres encaixats d'alumini pintat i una tapadora formada per dues peces semicirculars d'acer inoxidable brillant sota les quals s'amaga un petit mecanisme basculant. La part superior funciona com un cendrer convencional amb dues osques per deixar-hi la cigarreta i una superfície on apagar-la, que era alhora la tapa del cendrer tancat. Quan el cilindre superior s'aixeca accionat per la mà, les dues fulles de la tapa (els dos semicercles) s'aixequen també per l'eix del diàmetre, deixant un espai buit al perímetre per on cauen la cendra i les burilles. Quan es deixa anar, el cendrer recupera la posició inicial i tota la brossa resta tapada a la part estanca del cendrer. A més, es pot buidar fàcilment gràcies al senzill mecanisme de fixació tipus baioneta que permet desencaixar els dos cilindres aixecant lleugerament la part superior i fent girar la inferior en sentit contrari a les agulles del rellotge. La novetat de Mallorca, respecte a altres cendrers amb tapa, és que les tapes funcionen tant de base del cendrer obert com de tapadora del cendrer tancat, i que s'obren i es tanquen sense tocar-les, és a dir, alçant i deixant caure les parets del cilindre. Un petit gest de la mà, que no entra en contacte amb la part bruta del cendrer, i la força de la gravetat fa tota la feina.

Dos són els trets que es poden destacar d'aquest treball de Ricard: el disseny entès com un enginy inventiu al servei de l'ús i la senzillesa de la forma externa.

L'enginy, doncs, es fa palès en l'operació d'ús del cendrer, però la forma preserva una unitat estètica basada en l'abstracció geomètrica.

La senzillesa del mecanisme que permetia amagar les cendres i les puntes del cigarret i evitava la pudor del tabac, va fer que ben aviat el producte guanyés quota de mercat per davant d'altres models que presentaven un mecanisme més complex i no tan funcional.

El 1971 el cendrer de taula Mallorca tenia un preu de 390 pessetes i es produïa en cinc colors diferents: negre, blau, vermell, taronja i bordeus. Aquest mateix any va ser escollit per formar part de la selecció de l'ADI/FAD de Barcelona.

Oriol Pibernat (Maria José Balcells, documentació)